JavaScript Menu, DHTML Menu Powered By Milonic
Español - English - Português
Butlletí - Contacte - Intranet
Et trobes a: Publicacions

Tradicionalment, la base moral de les actuacions portades a terme des del sector no lucratiu era suficient per a la seva legitimació. Les organitzacions del tercer sector eren considerades bones per naturalesa, és a dir, per la seva mateixa raó d’ésser.

La maduració de les organitzacions i el creixent reconeixement del tercer sector com a agent de transformació social han implicat la necessitat de treballar activament per aconseguir legitimitat i credibilitat. Alhora, la presència d’alguns escàndols i la irrupció d’un discurs crític envers el sector han generat un replantejament d’aquella bondat inicial.

Avui dia, les organitzacions no lucratives ja no poden estar exclusivament centrades en les activitats sinó que han de demostrar que allò que fan ho fan bé. Han de ser capaces de transmetre a la societat el valor afegit que aporten i és en aquest punt on la transparència i la rendició de comptes es converteixen en elements clau per poder exercir i ser reconeguts com a agents socialment rellevants.

Però, què entenem per rendició de comptes? Encara que es pot fer un equívoc de l’expressió rendició de comptes i pensar que se senyala solament els comptes econòmics, el concepte ofereix una visió global sobre l’organització i les seves activitats. Així, es refereix a l’explicació d’aspectes organitzatius tals com la raó d’ésser, els valors, les activitats i el seu impacte, el finançament, les polítiques de gestió i desenvolupament de persones, la visió que té de la societat o, entre altres, les polítiques de comunicació. En aquest sentit, una entitat rendeix comptes en la mesura que explica a la societat el resultat de les seves actuacions, com contribueix a la millora de la qualitat de vida de les persones o quin és el compromís amb la seva missió i valors, és a dir, per què fa unes activitats i no unes altres. De la mateixa manera que les organitzacions han d’ésser capaces de donar resposta a preguntes de tipus econòmic, també han d’afrontar preguntes tan freqüents com: qui forma l’òrgan de govern de l’entitat? Com treballa? Quins són els objectius? Qui són els destinataris de les intervencions?

Partint d’aquest concepte de rendició de comptes, la transparència s’entén com el grau d’informació i l’actitud amb la qual s’afronta el procés de rendició de comptes. Aquest grau està influenciat per variables com els valors organitzatius, l’activitat realitzada, els destinataris de les actuacions, la cultura participativa de l’organització o l’entorn social, entre d’altres. Per tot això, és necessari analitzar el grau de transparència en coherència amb les característiques de cada entitat. Des d’aquesta perspectiva, en cap cas es tracta d’una qüestió de “bons i dolents” en termes absoluts.

Lluny d’eludir responsabilitats, aquesta perspectiva és molt exigent amb les organitzacions del tercer sector ja que vincula la transparència amb els propis valors organitzatius i sectorials, que segur són més exigents que els mínims legals requerits. De fet, aquesta visió de la transparència implica una creixent exigència per a la entitat i per al propi sector, actuant com a motor d’evolució.

La credibilitat de les organitzacions no lucratives depèn, en gran mesura, de la confiança social que aquestes siguin capaces de generar. Aquesta confiança social és el motor de les entitats ja que és la que permet tenir una base social compromesa, recursos humans i econòmics i, en definitiva, legitimitat per poder actuar. Així mateix, aquestes tindran més capacitat d’actuació i d’impacte social en la mesura que aconsegueixin mantenir i incrementar la confiança que la societat té en elles. No obstant, la confiança social és molt difícil de construir i, pel contrari, molt fàcil de perdre. En aquest sentit, cal que des del tercer sector s’actuï des d’una responsabilitat col·lectiva per generar vincles sòlids amb la societat enfortint així aquesta confiança social.

A l’igual que la legitimitat i la credibilitat, la confiança social es pot treballar i gestionar. No és una cosa que sorgeixi de forma espontània sinó que és el resultat del treball ben fet, de tenir impacte i resultats, d’una trajectòria i funcionament organitzacional, d’una determinada manera de treballar, i d’uns valors que són presents en l’activitat quotidiana de l’organització. Així, la confiança social depèn de diversos factors entre els quals destaquen la rendició de comptes i la transparència.

Hi ha diferents maneres d’afrontar la rendició de comptes i la transparència des de les organitzacions no lucratives. Un enfocament bàsic de la rendició de comptes és l’estricte compliment de la legalitat, la qual cosa és una mica pobre per a entitats d’interès social. Un pas més enllà és arribar a identificar una certa conveniència operativa, portant a terme accions de rendició de comptes perquè impliquen avantatges per a l’organització. Finalment, trobaríem la visió que suposa incorporar una cultura de transparència de l’entitat: es tracta de fer-ho per una elecció estratègica i actuar de manera transparent, fent una rendició de comptes ampla i continuada. Aquesta opció ajuda al compromís i a la sostenibilitat de l’organització.

Amb tot, la rendició de comptes i la transparència esdevenen un repte per a les entitats del tercer sector d’avui dia. Es tracta d’un tema complex que no té una resposta única, sinó que està vinculat directament als valors de les organitzacions. La rendició de comptes i la transparència no han d’ésser activitats addicionals en l’organització, sinó que la clau està en incorporar-les en la cultura de l’organització, en els valors i manera habitual de funcionar de l’entitat.

Així, l’evolució cap a la cultura de la transparència és un repte sectorial que afecta a totes les entitats, independentment de la seva grandària o àmbit d’actuació. És quelcom que és present en l’identitat i la raó d’ésser de les organitzacions no lucratives. En definitiva, es tracta d’una evolució, sense retorn, on conviuen diferents ritmes i formes d’afrontar-la en funció de la pròpia maduresa organitzativa i sectorial.

El debat suscitat arran dels recents casos d’irregularitats en el marc d’algunes organitzacions del nostre entorn ha portat a l’esfera pública un debat fins ara intern. Efectivament, la reflexió sobre la importància de la transparència no és recent i, en aquest sentit, el debat mediàtic s’ha convertit en una oportunitat per continuar treballant i així créixer com a sector en la cultura de la transparència.


Pau Vidal i Laia Grabulosa.

Publicat a la revista Alzheimer de l'Asociació Afal contigo. Nº 51. Setembre.