JavaScript Menu, DHTML Menu Powered By Milonic
Español - English - Português
Butlletí - Contacte - Intranet
Et trobes a: Publicacions

Si es necessita una taula per a l’oficina, es compra. Llavors, s’utilitza fins que no és útil i es regala, es ven o es llença a les escombraries. Això és el que succeeix amb els recursos materials. I podríem posar exemples similars per a altres tipus de recursos, com els tecnològics, els econòmics,... Però les persones són quelcom molt més important que un recurs que es compra, s’usa i es llença: les organitzacions neixen de les motivacions d’unes persones respecte a unes causes concretes, a les que s’afegeixen altres individus. Les persones són molt més que recursos, són l’essència de les organitzacions; de totes les entitats, però especialment de les organitzacions no lucratives. Per això, no és fàcil dirigir els equips i conciliar el desenvolupament de les persones i les organitzacions.

A mesura que augmenta la maduresa i complexitat de les organitzacions del tercer sector, es va professionalitzant la funció de gestió i desenvolupament de l’equip humà, i sorgeix la necessitat de trobar la manera de completar aquest procés atenent els valors i les especificitats pròpies de les organitzacions no lucratives. L’aplicació mimètica de receptes empresarials de gestió de recursos humans no és una solució vàlida, encara que pot resultar una inspiració útil en molts aspectes, ja que normalment no contemplen valors i circumstàncies pròpies del tercer sector. Són molts els temes que requereixen una manera diferent d’ésser reflexionats per ser coherents amb la missió i els valors de les organitzacions: la participació, la implicació, la convivència de personal remunerat i voluntariat, la temporalitat, el treball en equip, l’equitat, les escales salarials,...
Fa unes setmanes vam tenir una reunió a Madrid els responsables de gestió i desenvolupament de persones de diverses entitats no lucratives pertanyents a diferents camps d’activitat (social, cooperació, mediambiental,...) per compartir reflexions sobre el funcionament d’aquesta àrea, i vam tenir l’oportunitat d’escoltar una experiència de l’economia social, Irizar, que té un funcionament centrat en les persones.

Molt interessant. Lògicament, es tracta d’un model específic d’una entitat d’economia social (no necessàriament existeix finalitat social; de fet, és una empresa de carrosseries d’autobusos: hi ha repartiment de beneficis entre els treballadors, cosa que no és possible en el tercer sector...), però que pot donar moltes pistes sobre com afrontar una manera de treballar que situa la persona en la centralitat del seu funcionament sense sacrificar per això ni la seva eficàcia ni la seva eficiència. Al tercer sector ens interessa especialment superar aquesta aparent contradicció, perquè ens demostra que no és utòpic sinó possible.

En definitiva, es tracta d’anar avançant cap a un model que aconsegueixi superar aquesta aparent contradicció entre eficàcia-eficiència i el respecte a les persones, que permeti el desenvolupament equilibrat tant de l’equip humà que constitueix l’organització com de la mateixa entitat en l’acompliment de la seva missió, sense contrariar els valors propis, sinó fent-los evidents i potenciant-los des del seu funcionament diari.


Pau Vidal. Article publicat al Butlletí de Novetats número 8 del Centre de Recursos.