JavaScript Menu, DHTML Menu Powered By Milonic
Español - English - Português
Butlletí - Contacte - Intranet
Et trobes a: Publicacions

La comunicació forma part essencial de la raó de ser de qualsevol organització sense ànim de lucre. Així, per exemple ,mentre les empreses comuniquen per a existir (vendre més), les entitats sense ànim de lucre existeixen per a comunicar (per una societat millor).

Les organitzacions no lucratives (també conegudes com tercer sector), a diferència de les organitzacions empresarials, no tenen com finalitat generar beneficis econòmics. El seu objectiu és ajudar a aconseguir una societat millor a través de la seva actuació, com un agent de transformació social. Així,els diferents tipus d’organitzacions promouen cada dia la millora social a través del seu treball en diferents àmbits com el cultural, el mediambiental, les necessitats socials, la cooperació al desenvolupament...

La història de les organitzacions no lucratives està constituïda per iniciatives, personals o col·lectives , que han nascut amb la finalitat d’ajudar en causes concretes, promovent aquells canvis necessaris per a aconseguir millores efectives. D’aquesta orientació al canvi social, les organitzacions del tercer sector informen i sensibilitzen a la societat sobre aquelles qüestions que consideren necessari promoure o canviar: des d'associacions dedicades a la protecció del medi ambient, fins a fundacions de suport a persones que pateixen una malaltia determinada, passant per organitzacions de cooperació al desenvolupament del tercer món, totes elles treballen diàriament assumint la seva responsabilitat com agent de transformació i millora social. Per això és bàsic ser capaços de comunicar-se amb la societat en la qual actuen.

La comunicació és, d’aquesta manera, una part essencial d’aquestes organitzacions perquè està lligada a la seva pròpia raó per a existir. Així, per exemple, mentre les empreses comuniquen per a existir (vendre més), les entitats sense ànim de lucre existeixen per a comunicar (per una societat millor). Aquest caràcter essencial que té la comunicació en el tercer sector, la converteix en una qüestió transversal relacionada amb totes les àrees de funcionament de l’entitat. Aquesta situació és específica d’aquestes organitzacions, que tenen en la coherència entre la seva missió i les seves activitats la seva principal font de legitimitat. Aquesta coherència té una relació directa amb la comunicació que l’organització necessita establir amb tots els col·lectius involucrats: el voluntariat, la base social, els professionals, els finançadors l’administració pública, els beneficiaris,….

La comunicació interna ha de permetre la participació de les persones involucrades en l'organització en el seu funcionament. I aquesta comunicació ha de ser coherent amb la comunicació que realitzi l’entitat per a captar voluntariat o altres recursos com els financers. També ha de reflectir i ser fidel amb els valors de l’entitat al tractar amb els seus beneficiaris. I així, en cadascuna de les àrees de l’entitat no lucrativa, la comunicació es mostra com un element clau per a la seva concepció i funcionament. Aquesta és l’essència transversal de la comunicació en el tercer sector.

La comunicació és la qual permet entrar en contacte amb organismes susceptibles d’aportar recursos a l’organització, necessaris per a la seva existència o, una vegada captats aquests recursos, per a rendir comptes de la seva utilització a qui els van proporcionar. Comunicar permet també arribar a persones amb ganes d'involucrar-se en una causa de forma desinteressada i voluntària: El voluntariat és part essencial del sector no lucratiu i està en l’origen mateix de la majoria d’iniciatives desenvolupades al llarg de la història d’aquest sector. Així mateix, gràcies a la comunicació persones que abans desconeixien l’organització, es motiven respecte a la seva causa, i ajuden a aconseguir el canvi social pel qual treballa l’organització.

La comunicació que fan les organitzacions també és una font d’informació sobre realitats existents, que d’altra manera serien invisibles, per a aportar coneixement i generar interès en la societat. La comunicació que generen les organitzacions també informa i pressiona a les administracions públiques per a generar canvis legislatius necessaris. A través de la incidència política, les organitzacions aconsegueixen la creació d’espais de diàleg amb diferents actors socials, i ajuden a la generació d’un discurs transformador de la societat.Com hem mostrat, la comunicació és una necessitat global en totes les àrees d’actuació i funcionament d’una organització no lucrativa.

Encara que encara queda molt per fer en el reconeixement de la importància que té la comunicació en el tercer sector, les organitzacions estan començant a prendre consciència del rol essencial de la comunicació per al funcionament de les entitats i la transformació social. Cada vegada amb major freqüència ja es preparen plans de comunicació en les organitzacions, es tenen en compte els coneixements sobre comunicació a l’hora d’incorporar a persones noves en l’entitat, pren importància la imatge i el posicionament de l’entitat, es treballa la coherència en les accions de comunicació…

La comunicació pensada i professionalitzada té, cada vegada més, una funció activa de projecció del sector social i les causes per les quals treballa. Això constitueix una oportunitat per als professionals de la comunicació per a entrar en contacte amb un món bastant desconegut a nivell professional fins al moment, el tercer sector, compost per organitzacions no lucratives -associacions i fundacions, en el qual poden aportar els seus coneixements i experiència.


Pau Vidal i Clara Creixams.