JavaScript Menu, DHTML Menu Powered By Milonic
Español - English - Português
Butlletí - Contacte - Intranet
Et trobes a: Publicacions

Existeix una preocupació creixent pel compromís cívic dels joves, ja que representen el futur del que serà la nostra societat. Com altres temes, es tracta d'alguna cosa que es pot aprendre i desenvolupar. En aquest sentit, l'aprenentatge no formal que es produeix en el voluntariat i la participació dels joves en el tercer sector és un element clau per al desenvolupament del compromís cívic dels joves.

1. On s’aprèn i desenvolupa el compromís cívic dels joves?
Recentment, hi ha una apreciació més o menys recurrent que atribueix als joves una falta de compromís cívic major que en altres èpoques. Així, es comenta que els joves són individualistes i que no els importa el col•lectiu, la comunitat. Més enllà d’aquest discurs finalista, és interessant fer un anàlisi del procés d’aprenentatge i desenvolupament del compromís cívic dels joves actuals.
La societat ha establert i estructurat uns canals i espais de formació reglada i institucionalitzada que permeten objectivitzar una sèrie d’aprenentatges. Els principals espais de formació reglada són l’escola i la universitat. S’han determinat uns plans de formació que els joves tenen que assimilar a uns ritmes preestablerts. Tot el sistema educatiu estructurat constitueix el que es denomina educació formal.
A més, existeixen altres àmbits en els quals s’adquireixen també coneixements, habilitats, destreses, actituds i valors d’una manera no planificada i bàsicament experiencial, com són la vida familiar, el cercle d’amistats, els mitjans de comunicació,… és a dir, la pluralitat de vivències diàries en els diferents àmbits de la vida d’un jove, que és el que es sol denominar educació informal.
Encara hi ha una tercera via, constituïda per l’educació no obligatòria i organitzada o semiorganitzada fora dels canals oficials i del sistema formal -per exemple, en programes de temps lliure o cursos addicionals de matèries- a través del qual es transmeten així mateix aprenentatges. Aquest tipus d’educació és la que es denomina educació no formal.
Si bé l’educació formal està regida per les normes del sistema educatiu del país, en els camps de l’educació informal i la educació no formal el tercer sector juga un aspecte rellevant a través de les experiències de participació i voluntariat que es donen en les entitats, i que constitueixen un element decisiu en la formació del compromís cívic dels joves. Al llarg d’aquest article anem a mostrar breument com es produeix aquesta incidència i a reflexionar sobre la manera en que les entitats del tercer sector -associacions i fundacions- poden assumir una actitud activa que fomenti el compromís cívic de la joventut.
2. El rol de les entitats del tercer sector -associacions i fundacions- en la formació del compromís cívic dels joves
És cert que el percentatge de joves que participen en entitats del tercer sector és minoritari, i per tant, un primer objectiu que apareixerà en el capítol següent és la necessitat de treballar activament per implicar més als joves en les entitats. Però més enllà de l’aspecte quantitatiu, es poden fer anàlisi dels efectes que provoca en el compromís cívic dels joves les vivències en el tercer sector. Per exemple, un estudi sobre la joventut de Catalunya portat a terme per l’Observatori del Tercer Sector per a la Secretaria General de Joventut (OCJ) de la Generalitat de Catalunya mostrava que els joves que participen en algun tipus de organitzacions no lucratives es senten més identificats amb el seu entorn i el seu territori que els que no participen, especialment en àmbits més bé rurals. És d’esperar que qui es senten més arrelats i preocupats pel seu entorn desenvoluparan un major compromís cívic.

Els aprenentatges no formals i informals que obtenen els joves de la seva participació en associacions juvenils (una part molt rellevant del tercer sector) ha estat objecte d’un ampli estudi a nivell estatal que hem portat a terme també des de l’Observatori del Tercer Sector per el Consejo de la Juventud de España, i que ha estat recentment publicat (es pot sol•licitar un exemplar en paper al CJE o descarregar una versió en pdf des de www.tercersector.org.es).
S’ha analitzat quins tipus d’aprenentatges es donen en aquestes organitzacions, i quin coneixement i valoració fan d’aquests els propis joves, així com altres actors socials (Administració Pública, món empresarial,…). En l’estudi es mostren dades que corroboren el major pes dels aprenentatges lligats amb el compromís cívic, com la importància dels aprenentatges en valors (un 48% es mostra totalment d’acord amb aquesta afirmació) i actituds (un 40%), davant a l’adquisició d’habilitats i destreses (15%) i coneixements (15%). Elements com educar als joves en el compromís social, en la participació i la democràcia, i en la convivència, i inclús proporcionar una educació global per a la vida estan entre els principals aprenentatges que ofereixen als joves. Així mateix, entre altres dades, l’estudi mostra també que els joves involucrats en organitzacions juvenils aprecien especialment els valors (un 52% està totalment d’acord amb aquesta afirmació) que han après en aquestes entitats, molt per sobre d’actituds (un 30%), habilitats i destreses (un 27%) i coneixements (23%). En concret, dels aprenentatges adquirits, aquests joves valoren en primer lloc haver après a prendre part activa i/o compromesa en la recerca de la solució als problemes de la societat (un 65% està totalment d’acord). Altres aprenentatges relacionats amb els valors i ben valorats pels joves són viure d’acord amb uns valors que han interioritzat, participar socialment i sentir-se útil a la societat.

Aquests joves també destaquen elements relacionals al valorar el seu pas pel moviment associatiu juvenil. Així, destaquen fets com aprendre dels altres, desenvolupar noves habilitats i competències socials, interactuar amb més gent i estar en contacte amb gent interessant amb aprenentatges adquirits, que denoten una obertura al seu entorn relacional, la capacitat de reconèixer que es pot aprendre del proïsme i un alt grau de consciència de formar part d’un entramat social en el que cada una de les peces té un pes important i un rol que jugar. Aquesta visió es complementa amb la valoració d’haver après a estar obert a realitats diferents a la seva, prova d’una alta dosi de tolerància, peça bàsica pel compromís cívic. Es revela així mateix que en aquest context es donen també aprenentatges que contribueixen a construir subjectes crítics, com a mostra de la valoració que fan els joves de les capacitats adquirides d’opinar i crear opinió, analitzar l’entorn i ser una persona amb criteri. Les persones amb capacitat crítica seran menys susceptibles de deixar-se portar per la tendència majoritària i seran més capaços d’influir en el seu entorn. Entre les habilitats adquirides pels joves en el seu pas pel moviment associatiu juvenil afloren moltes en la línia de l’exposat, com treballar en equip (la més valorada, un 74% dels joves involucrats estan d’acord amb aquesta afirmació), seguida de comprometre’s amb el que es fa (un 68%). Altres elements valorats són, en l’àmbit relacional, conviure amb els demés, respectar als demés, cooperar, tenir capacitat d’adaptació, ser tolerant, ser democràtic. Junt amb l’habilitat ja mencionada de tenir capacitat crítica, es destaquen les de reflexionar, ser responsable, solucionar conflictes i buscar alternatives.


En definitiva, es pot veure que el pas actiu per una entitat del tercer sector (en aquest cas concret, les mencionades organitzacions juvenils) és una de les vies més clares d’aprenentatge de compromís cívic amb les que compta la societat per als seus joves, a través de l’aprenentatge informal i no formal que es realitza. En moltes ocasions, aquest és un procés poc visible que val la pena destacar per la seva importància en la construcció d’una joventut compromesa.
El paper del tercer sector en el seu agent de formador actiu mitjançant processos no formals i informals no es limita a les organitzacions juvenils: són moltes les associacions i fundacions en els diferents àmbits d’actuació (cultural, social, cooperació internacional, esportiu, medi ambiental,…) en les que participen en algun grau els joves com voluntaris i en les que es produeixen aprenentatges similars als mostrats en les organitzacions juvenils.

3. Què es pot fer des de les organitzacions del tercer sector per a potenciar el compromís cívic dels joves?
Un cop mostrat en l’apartat anterior la importància i possibilitat de l’aprenentatge de factors directament relacionats amb el compromís cívic en les organitzacions del tercer sector, val la pena realitzar una reflexió específica sobre les possibilitats i capacitat del tercer sector de ser un agent actiu en ampliar el compromís cívic dels joves.
1.Ser conscients de l’impacte dels aprenentatges que es produeixen en les organitzacions del tercer sector.
D’alguna manera, els aprenentatges que es produeixen durant la participació en les associacions i fundacions no deixa de ser un cert “efecte col•lateral” de la seva activitat: les organitzacions del tercer sector existeixen per treballar per una missió relacionada amb la millora social. I està bé que sigui així, perquè és el treball pel compliment d’aquesta missió el marc ideal d’aquests aprenentatges relacionats amb el compromís social.
El que es pot millorar des de les organitzacions té a veure amb una presa de consciència d’aquests aprenentatges generats, per ser capaços de visibilitzar-los i potenciar-los en el treball diari. No es tracta de fer grans modificacions en les entitats, sinó d’entendre aquest aprenentatge de compromís cívic en els joves que realitzen voluntariat en elles. A partir d’aquest moment en que hi ha consciència, es poden realitzar accions concretes de millora i visualització en els joves, per a que també ells siguin conscients i corresponsables socialment en les seves actuacions.
2. Augmentar la participació dels joves en les organitzacions del tercer sector.
Una cop s’ha mostrat que efectivament es produeixen aquests importants aprenentatges en les organitzacions del tercer sector(especialment les juvenils), cal preguntar-se perquè la participació dels joves en les entitats segueix sent minoritari.

Des de el tercer sector hem de realitzar un esforç continuat per entendre als joves i oferir activitats de voluntariat i oportunitats de participació que encaixin amb les seves motivacions. En moltes ocasions, això implica haver de repensar les organitzacions i la forma en que estan estructurades. Així mateix, ser capaços d’elaborar un discurs atraient i coherent amb els valors socials actuals.
Aquesta és una responsabilitat activa que s’ha d’assumir des de les associacions i fundacions per a no perdre aquest important paper de creadors de confiança social, i aprofitar aquest rol de potenciadors del comprimís cívic dels joves
Creació de programes de voluntariat juvenil en les entitats, realització d’activitats expressament pensades pels joves, ser capaços d’estar presents en els seus entorns quotidians,… són algunes de les maneres que estan en mans del tercer sector per a augmentar la participació dels joves en les seves organitzacions.
3. Potenciar els programes d’aprenentatge-servei.
Els programes d’aprenentatge-servei estan més desenvolupats en l’entorn anglosaxó i el llatinoamericà que a Espanya. L’Aprenentatge-Servei és una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat, en el qual els participants es formen al implicar-se en necessitats reals de l’entorn amb la finalitat de millorar-lo (Definició del Centre Promotor de l’Aprenentatge-Servei a Catalunya).
Els aprenentatges adquirits en l’escola relacionats amb el compromís cívic són necessaris, però teòrics i contextualitzats en un entorn artificial. Solen posar l’èmfasi en l’aprenentatge de coneixements o habilitats democràtiques. En contraposició, des de les entitats del tercer sector es duu a terme una labor de servei a la comunitat, pràctica i tangible, però que té el seu accent en la pràctica i no es planifiquen ni s’expliciten el suficient els aprenentatges que es deriven.

A més ambdós entorns, que ofereixen processos d’aprenentatge complementaris, estan desconnectats entre si. L’Aprenentatge-Servei és una proposta integradora dels dos models: la idea és que des de les escoles i les organitzacions socials s’impulsin conjuntament projectes d’Aprenentatge-Servei, que es desenvoluparien en el marc de les entitats socials.
L’Aprenentatge-Servei és, doncs una metodologia orientada a la educació per a la ciutadania. L’educació per a la ciutadania ha de poder realitzar-se en la comunitat, ha de poder portar-se a la pràctica, de manera que els joves aprenguin a ser ciutadans compromesos participant en la comunitat. Però alhora aquesta educació ha de comportar aprenentatge de forma explícita i planificada.
L’Aprenentatge-Servei es sembla molt al voluntariat pero aporta un element clau: el procés d’aprenentatge. No només es participa de forma altruista sinó que també s’aprèn i aquest aprenentatge es formalitza i visualitza. No és un aprenentatge implícit com en la majoria d’experiències de treball per a la comunitat que realitzen les organitzacions del tercer sector, sinó que es totalment explícit.
La coordinació d’ambdós espais assegura l’adquisició per part dels joves del compromís cívic, tant des de un punt de vista de construcció de discurs, como d’assimilació per experiència vivencial.

Per aconseguir que els joves tinguin un compromís cívic és necessari que aprenguin i que puguin practicar aquest aprenentatge. Per a això l’Aprenentatge-Servei proposa que les institucions educatives formals i no formals impulsin projectes d’Aprenentatge-Servei
4. Millorar la gestió interna de la formació i aprenentatges.
En les organitzacions del tercer sector, la formació és un element clau per a la gestió de les persones que participen en les organitzacions. Analitzant la importància dels aprenentatges que es donen en la participació en les organitzacions del tercer sector i especialment entre els joves, les organitzacions han de fer un esforç important per a gestionar millor la formació interna.
Per als joves que participen en el tercer sector la formació no és una motivació però si pot ser un al•licient. Val la pena reflexionar sobre la formació interna de les persones que participen en les organitzacions del tercer sector tant joves como no.

4. Bibliografia bàsica

BUXARRAIS, M.R. i BALLORY, E. 2003. Apunts per a un debat sobre Educació en valors, Barcelona.
DELORS, J. i VV.AA. 1996. Educació: hi ha un tresor amagat a dins. Centre UNESCO de Catalunya, Barcelona.
OBSERVATORI DEL TERCER SECTOR i QUIT. La realitat juvenil a Catalunya. 2006, Barcelona. Estudi encarregat per l’Observatori Català de la Joventut. (més informació sobre aquest estudi a www.tercersector.org.es)
PUIG, J.M.; BATLLE, R.; BOSCH, C. i PALOS, J. 2006. Aprenentatge Servei. Educar per a la ciutadania. Edicions Octaedro i Fundació Jaume Bofill.
TRILLA BENET, J. 1996. La educación fuera de la escuela: ámbitos no formales y educación social. Barcelona, Ariel.
VIDAL, P.; VILLA, A.; SUREDA, M.; ALBINYANA, M. i VIDAL, L. La valoración social de los aprendizajes en las organizaciones juveniles. Maig 2005. Estudi encarregat per el Consejo de la Juventud de España i publicat com El movimiento asociativo juvenil: escuelas de ciudadanía. La valoración social de los aprendizajes en las organizaciones juveniles. 2006, Madrid, Consejo de la Juventud de España. (Més informació sobre aquest estudi a www.tercersector.org.es)
YOUTH FORUM. Policy paper on youth organisations as no-formal educators – recognising our role.

Pau Vidal i Clara Créixams. Observatori del Tercer Sector.

Article publicat a Compromiso Cívico de la Fundación Bertelsmann.