JavaScript Menu, DHTML Menu Powered By Milonic
Español - English - Português
Butlletí - Contacte - Intranet
Et trobes a: Publicacions

L’AVUI i l’Obra Social de “la Caixa” han creat una nova eina per a les entitats no lucratives: Gent Solidària. Setmanalment, el diari publicarà una secció en què es donaran a conèixer les necessitats de voluntariat de les entitats no lucratives a la població en general i s’intentarà aconseguir una col·laboració desinteressada per part d’aquesta. Per començar a fer boca, entrevistem en Pau i l’Albert, dos joves vinculats, encara que de maneres diferents, al món del voluntariat. El primer coordina l’Observatori del Tercer Sector, un centre de recerca sense ànim de lucre i independent especialitzat en l’estudi de les entitats no lucratives. L’Albert, per la seva banda, és membre de l’Obra Social de “la Caixa” i ha estat voluntari del Casal d’Infants del Raval donant suport en classes d’informàtica per a nens immigrants i les seves famílies. Tots dos aporten el seu gra de sorra per enriquir la tasca de les entitats que treballen des de diferents àmbits per a la millora
de la societat.

- Què us va fer entrar en el món del voluntariat i de les entitats no lucratives?.
Pau Vidal: De jove vaig participar en algunes activitats de voluntariat al barri d’Horta, després en vaig estar uns quants anys allunyat i quan vaig acabar
la universitat vaig reprendre l’acostament a aquest món però des d’un vessant més d’estudi, de recerca i a poc a poc vaig començar a tenir-hi una dedicació professional que s’ha acabat consolidant en l’Observatori del Tercer Sector.
Albert Ibáñez: Vaig començar també de jove, al Casal d’Infants del Raval. Jo era del barri, un veí em va demanar si els podia ajudar, i durant un temps vaig estar ensenyant els nens a jugar a escacs, com una activitat didàctica. Després, per circumstàncies de la vida, ho vaig deixar i fa poc hi he tornat.
Continuo vivint al barri, he vist la seva transformació, i el fet de veure cada dia la realitat dels col•lectius que hi viuen i treballar a l’Obra Social de “la Caixa” m’han conscienciat de nou de la necessitat d’ajudar en les tasques socials.

- Què és el més satisfactori i el que s’aprèn fent de voluntari?
A. I: Per, mi és una realització personal. Jo surto del Casal amb una sensació molt agradable, de satisfacció per haver ajudat els nens i les seves famílies en una cosa molt senzilla però molt necessària per a ells com és poder anar a un locutori i saber enviar un correu electrònic per comunicar-se amb els seus familiars. I sobretot veure el seu agraïment a la mirada. També he après a posar-me en el seu lloc i reflexionar sobre què faria jo en la seva situació, a compartir, a pensar-me una mica més les coses abans de dir-les, de fer-les o de queixar-me, i a valorar més el que tinc.
Com és el voluntariat a Catalunya?
P. V: Comptem amb una situació privilegiada, que té unes arrels llunyanes. A qualsevol poble petit o mitjà pots trobar-hi un gran nombre d’entitats en què participen voluntaris. Ateneus, castellers, clubs d’esport, grups excursionistes, esplais, etc.,que tenen una llarga història al darrere que ha marcat la tradició del voluntariat del nostre país.

- Com ha evolucionat?
P. V: La societat ha anat canviant, i el voluntariat també. El de caire més social ha agafat un protagonisme rellevant i arrelat a necessitats com les
de suport a immigrants, a dones, a determinades malalties, de reivindicació de drets civils, etc. Aquest tipus de voluntariat ha anat complementant el que ja hi havia. Per una altra banda, també ha canviat el seu perfil social. Hi ha més entitats i més persones interessades en diferents àmbits.
Abans es feia de voluntari en la mateixa entitat durant tota la vida, i ara una mateixa persona fa més d’un voluntariat, depenent dels interessos
de cada etapa de la vida.

- La societat està conscienciada de la importància del voluntariat?
A. I: Crec que sí, per una banda perquè els mitjans de comunicació estan posant de manifest que hi ha uns problemes i unes necessitats socials, com els de la immigració o els de la gent gran, i que hi hem d’ajudar, perquè formen part del nostre futur. I per una altra, les entitats s’estan involucrant cada vegada més per fer arribar a la gent aquesta necessitat. És important que la difusió dels mitjans de comunicació sigui bona, i també que les entitats expliquin bé la seva tasca per motivar la gent envers el voluntariat.
Ens hi hem d’implicar tots, no esperar que tot ho resolguin els altres, perquè actualment hi ha molts fronts oberts.

- L’interès per les tasques de voluntariat s’ha vist afavorit pels canvis de valors socials, en què sembla que tornen a prevaler la vida i la realització
personal?

P. V: Estem en un moment de canvi en el qual la distribució dels temps personals està redefinint-se cap a quines prioritats es dirigeix. El voluntariat,
però, implica la capacitat de compromís i dedicar-hi temps. En aquest sentit, els canvis de valors actuen a favor, pel que fa a la coincidència dels valors
personals amb les causes socials amb què treballen les entitats, que cada vegada són més àmplies i poden interessar a més gent. Però per una altra banda, la cultura actual també té un cert component individualista que fa que el compromís no sigui tan constant. Tot i això, penso que estem en un bon moment, perquè les entitats també estan fent un esforç molt important per adaptar-se a aquest nou tipus de voluntariat. Avui en dia, el repte no és només aconseguir la conciliació de la vida laboral i la familiar, sinó també incloure-hi la vida associativa i de voluntariat.
A. I: Jo crec que hi ha influït, però també es produeix aquest interès perquè hi ha algú que et fa obrir els ulls i et consciencia de la necessitat de fer alguna cosa amb aquesta sensació que potser tenies adormida, de voler dedicar part del teu temps als altres.

- S’aprofita prou el seu potencial?
P. V: Aquest és un dels reptes de futur, fer visible el valor social que aporta el voluntariat. De vegades això no es percep. El jove que està fent voluntariat, alhora s’està formant, enriquintse, desenvolupant unes competències que són les mateixes que s’estan cercant, per exemple, en el món empresarial, com el treball en equip, la responsabilitat, etc. O el voluntariat de la gent gran, que a més d’aportar el seu temps i coneixements, fa que aquesta es mantingui més activa, cosa que revertirà en la seva qualitat de vida i en la societat. Hi ha una sèrie de valors
afegits que comporten la tasca del voluntariat que repercuteixen tant en l’àmbit personal com global. Una societat on hi ha voluntariat és una societat amb capital social, que estableix lligams entre els seus ciutadans, on hi ha confiança, on és més fàcil viure, relacionar-se, i fins i tot fer negocis.

- Quins són els altres reptes de futur del voluntariat?
P. V: N’hi ha molts, un pel que fa a les mateixes entitats: com es pot millorar la col•laboració entre elles i organitzar-se. En aquest sentit, la Federació Catalana de Voluntariat Social, que ja hi està treballant, està fent una molt bona feina. Un altre és l’adaptació de les activitats als nous perfils de voluntariat.I també el d’estructurar i organitzar aquestes entitats
per canalitzar d’una manera eficient les inquietuds de les persones que s’hi acosten per ser voluntaris.

- Establir relacions més intenses amb l’administració i els poders econòmics també forma part d’aquest futur?
P. V: Sens dubte. Anem cap a una societat de la corresponsabilitat. Tenim uns actors socials rellevants com l’administració pública, el món empresarial, les universitats i les entitats del tercer sector. El que ha de trobar cada àmbit és com es pot col·laborar amb els altres actors i reflexionar sobre quin ha de ser el rol de cadascú. S’ha de trobar la fórmula perquè entre tots afrontem les necessitats de la nostra societat.
A. I: És molt important que hi hagi un acord entre tots els actors,
perquè no vagi cadascú a la seva. Ara s’està veient que les funcions que tenen són complementàries.

Entrevista a Pau Vidal i Albert Ibáñez per Laia Sans. Article publicat al diari AVUI, Febrer 2007.