JavaScript Menu, DHTML Menu Powered By Milonic
Español - English - Português
Butlletí - Contacte - Intranet
Et trobes a: Publicacions

Les entitats del tercer sector, tant les fundacions com les associacions, per tal de poder realitzar les seves activitats necessiten la confiança social. A mesura que aconsegueixen suport social aconsegueixen recursos, voluntariat i legitimitat per actuar en qualsevol dels seus àmbits d’intervenció (cooperació, cultural, social, etc.).

La confiança social és com un fil molt prim que uneix les entitats amb la societat.Aquesta confiança social és molt difícil d’aconseguir i,paradoxalment, molt fàcil de perdre. Tot i que aquesta premissa es pot aplicar a tots els àmbits de la vida, quan ho fem des de les organitzacions sense ànim de lucre el seu significat adquireix una rellevància especial.

Tal i com s’ha demostrat en els diversos índex de confiança que es publiquen regularment, en general, les organitzacions sense ànim de lucre disposen d’un alt grau de confiança social i apareixen com l’actor social amb una valoració més alta (per sobre de les administracions públiques o les empreses). Aquest bona situació actual es pot perdre si no s’actua des d’una responsabilitat col•lectiva del tercer sector encaminada a conservar i incrementar la confiança social en les entitats. Com és lògic, aquesta confiança depèn de diversos factors entre els quals destaca la rendició de comptes i la transparència.

Així doncs, què s’entén quan parlem d’una organització no lucrativa que rendeix comptes i que és transparent? Poden sorgir varies interpretacions de l’expressió “rendició de comptes” i pensar que tan sols implica els comptes econòmics. Però no es tracta només d’això: precisament estem parlant d’entitats que rendeixen comptes a la societat de l’impacte que tenen les seves accions, les seves activitats, de com contribueixen en la millora de la societat, del seu compromís amb la seva missió (i per tant, perquè porten a terme unes activitats i no unes altres).

Un enfocament bàsic sobre la rendició de comptes és l’estricte compliment de la legalitat,fet que és insuficient per a les entitats d’interès social. Un pas més enllà és identificar una certa conveniència operativa, duent a terme accions de rendició de comptes que impliquen avantatges per a la organització.

Finalment, trobaríem la visió que suposa incorporar una cultura de transparència a l’entitat: es tracta de fer-ho a través d’una elecció estratègica i actuar d’una manera transparent, portant a terme una rendició de comptes amplia i continuada. Aquesta opció ajuda al compromís i a la sostenibilitat de l’organització. El concepte transparència no és quelcom aïllat; de fet, podríem considerar-lo un concepte cascada ja que es comença parlant de transparència i seguidament sorgeixen altres temes relacionats com bones pràctiques, codis ètics, certificacions, auditories, bon funcionament, plans estratègics, mesura de l’ impacte, codis de conducta, etc.

Aquesta reacció és lògica, ja que són elements directament relacionats d’alguna manera amb la transparència. De fet, una entitat només pot plantejar-se seriosament una cultura de transparència en el seu funcionament quan està segura del seu comportament, de la seva qualitat d’actuació i de la manera com funciona. Per exemple, si ens imaginem una organització que faci públiques les seves escales salarials és perquè considera que són coherents amb la seva missió i activitat, i que al mateix temps són justes i equitatives per al seu equip; en canvi, si té dubtes de si són massa altes o baixes tindrà més dificultat per ser transparent. Aquest exemple pot generalitzar-se a la resta d’àrees de gestió, valors i impacte de l’entitat.

Així doncs, l’evolució cap a la cultura de la transparència és un repte global per al tercer sector, transversal en totes les entitats independentment de la seva mida o àmbit d’intervenció. En aquest sentit, les entitats de segon nivell tant les coordinadores com les federacions poden jugar un paper molt important transmetent i impulsant la necessitat i importància de la transparència per a guanyar la confiança social. Existeixen nombroses eines i hàbits de gestió que poden ajudar a impulsar la transparència a les entitats (codis ètics, auditories, certificacions, etc.). Però les eines per si soles no garanteixen res: només adquireixen sentit en un entorn organitzatiu conscient del valor de la transparència com la manera sostenible de relacionar-se amb la societat. La rendició de comptes i la transparència no han de ser activitats addicionals de l’organització, sinó que la clau està en incorporar-les als valors i al funcionament habitual de l’entitat.

Pau Vidal i Laia Grabulosa.Article publicat al número de maig d'El Periódico de las Fundaciones.