JavaScript Menu, DHTML Menu Powered By Milonic
Español - English - Português
Butlletí - Contacte - Intranet
Et trobes a: Publicacions

Nascut l’any 1967 a Barcelona, ciutat on continua vivint i treballant la major part del temps. La recerca i la investigació al voltant d’entitats socials centra el seu interès personal i professional. Des de l'Observatori del Tercer Sector, entitat que coordina i de la qual n’és fundador, ha dirigit nombrosos projectes d'investigació sobre el tercer sector. Expert en funcionament d'organitzacions no lucratives, professor a ESADE i codirector de les set edicions del Postgrau de Funció Gerencial de les ONGD. Ha escrit i publicat una gran varietat d'articles i quaderns i és coautor de diversos llibres sobre el tercer sector com, per exemple: «La gestión de las organizaciones no lucrativas» i el «Llibre blanc del tercer sector cívico-social a Catalunya»


- Què és un pla estratègic?
M’agrada més parlar de reflexió estratègica que de pla estratègic –la reflexió permet matisar–. Podríem definir-ho com: l’esforç d’orientar l’organització cap el futur. El treball per identificar els elements clau que han de situar-nos al futur. Què hem de fer i quines decisions cal prendre per què, en el futur, la nostra escola sigui la que volem que sigui. Hem de tenir visió clara de futur. Utòpica,en el bon sentit de la paraula. La utopia ens serveix per a caminar. Un pla estratègic és allò que encamina l’organització cap el futur.


- Com es comença?
Clarificant què es farà i qui ho farà perquè sinó, després, hi ha sorpreses. La millor manera de començar és: fent un pla estratègic de com es farà el pla estratègic... pot semblar un joc de paraules però és molt important per clarificar les regles del joc. Crear grups de treball que recullin informació sobre tots els factors que considerem rellevants de l’entorn. Analitzar la informació recollida. De l’anàlisi se’n desprenen punts forts, punts febles, oportunitats i amenaces. Quines decisions prenem per anar cap a on volem?


- No volem que es quedi en una declaració d’intencions...
Ha d’estar connectat al dia a dia. I, com es connecta?Es tracta que el pla estratègic no sigui una càrrega addicional, quelcom que s’ha de fer a més a més. Sinó que, en el nostre caminar diari com organització, ens estiguem acostant als objectius. Ha de ser un orientador de la feina habitual per anar provocant aquest moviment en l’organització. Tot allò que jo faig, ho faig per acostar-me als objectius.


- A qui s’ha de dirigir?
Clarament, a tots els agents implicats en el procés educatiu. Uns més en primer pla –segurament els equips directius, professors i els propis alumnes...– i altres –famílies,col·laboradors, determinades entitats del barri...– en un pla més ampli. L’educació no recau exclusivament en l’escola sinó que hi intervenen diversos agents. La reflexió no pot ser independent de l’evolució social de l’entorn. El projecte ha de ser propi i, alhora,dialogant amb el seu entorn.


- Som una escola inclusiva.
Doncs hem de voler una escola relacionada amb l’entorn, que dialoga,capaç de respondre a les noves necessitats socials, que treballa de costat amb els pares... el projecte inclusiu és gran, es construeix al voltant de la persona i no purament centrat en l’escola –si fos així seria exclusiva, nosaltres i prou...–.


- Volem educar ciutadans lliures i autònoms amb sentit crític i capaços d’intervenir lliurement en la millora de la societat...
Voleu crear... participar en la formació de la persona, aquesta és la vostra fita de futur. Heu de pensar quins elements, al llarg del procés educatiu, són els forjadors d’aquests valors i ser capaços, tots, de reforçar-ho en tot moment, incorporant aquests elements, a la pràctica del dia a dia. Si per a vosaltres és clau la formació del sentit crític,heu de determinar com fer que,respectant els plans educatius que ens venen donats, formem aquest sentit crític. Si tenim un boníssim professor de... però incapaç d’inculcar el sentit crític als seus alumnes que per nosaltres és bàsic, haurem de pensar: és un bon professor per a nosaltres?


- És important doncs que fem difusió del pla estratègic?
La difusió del pla estratègic és fonamental! als equips directius,als equips docents, a les famílies, a l’entorn... per tal d’implicar tots els agents educatius. Hi ha dos tipus d’agent: els que reben la nostra incidència –per exemple les famílies l’han de conèixer per poder-s’hi implicar– i d’altres,sobre els quals no tenim incidència però que ens cal conèixer per poder-los analitzar i gestionar –per exemple: no podem incidir en la programació de la televisió, però sí podem gestionar la seva influència–.Com queden recollits en el nostre pla estratègic aquests factors sobre els quals no podem incidir?


- Què ha de contemplar per ser realment estratègic?
Una escola que dialoga amb l’entorn,inclusiva... té present el que passa, el fenomen de la immigració,el civisme... Cada vegada hi ha més alumnes que van i venen a l’escola amb bicicleta, per exemple. Doncs s’ha de contemplar com s’hi dóna resposta i, això passa per: preveure aspectes materials,aspectes d’educació viària i, també,per plantejar-nos com ho aprofitem per fomentar aquest alumne que volem –crític, autònom...–.Quan som capaços de respondre ales necessitats de l’entorn amb visió de futur som estratègics.


- Avaluar, revisar, adequar? Quan?
Tenim dues opcions: podem deixar l’avaluació dels resultats pel final i, què? Oh! Quina llàstima no ho hem aconseguit!... O anar-ho avaluant cada quan ens sembli convenient. El pla estratègic ens ha de servir per anar comprovant que,allò que fem, ens ajuda a caminar cap a on volem anar i, si no és així,a pensar què podem fer per aconseguir-ho.


- Gràcies!