JavaScript Menu, DHTML Menu Powered By Milonic
Español - English - Português
Butlletí - Contacte - Intranet
Et trobes a: Publicacions

Un dels dilemes permanents que s’afronten a les organitzacions és la tensió Urgència-Importància... A què li donem prioritat: a allò urgent o a allò important? Fa un temps un responsable d’entitat m’explicava que per fi havia resolt aquest dilema angoixant: "Ja no pateixo per aquest tema: només faig les coses urgents... Algun dia la major part de les importants passen a ser urgents; i les que no, doncs mala sort..."

D’entrada, el mètode sembla una mica radical i em temo que no sigui gaire eficient per a l'entitat. Però desgraciadament, si ens fem una autoanàlisi -organitzativa o personal- és molt probable que descobrim que ho utilitzem més del que ens agradaria reconèixer... Així, caminem freqüentment pel terreny de l’"últim dia", del "final de termini", de l’"abans de final d'any". De fet, en la "confrontació" entre el dia-a-dia i l’estratègia, gairebé sempre guanya el dia-a-dia i les seves urgències.

I així se’ns passen els mesos, presos en gran part per les agendes i pels terminis, sense temps per reflexionar sobre el camí futur a seguir.

Durant aquestes setmanes, moltes entitats estan treballant en l’elaboració dels plans d’actuació per a l’any 2008, que marcaran les prioritats dels pròxims mesos. En aquests plans s’absorbeix molta de la tensió d’aquest dilema entre urgent o important. L’optimisme innat de què fem gal·la al planificar, en el qual les ganes i les bones intencions són el nostre motor, la guinda del còctel.

Més enllà d’aquest optimisme, està la necessitat d’alinear les tasques habituals de l'organització i els objectius estratègics que volem concretar. Quan s’aconsegueix aquest alineament, el propi dia-a-dia organitzatiu treballa a favor dels objectius estratègics, és a dir, allò urgent treballa a favor d’allò important. Una bona mesura per conèixer-ho, és analitzar en quin grau s’evita que les tasques relacionades amb els objectius estratègics siguin extres o "marrons" addicionals al treball habitual dels equips.

El repte es troba en què allò urgent treballi a favor de l’important, en lloc d’estar enfrontats. D’aquesta manera, s’aniran aconseguint els objectius estratègics gràcies al treball del dia-adia.

Us deixo amb aquest bon desig per a l’any 2008 que comença en uns dies. Com sempre, us adjuntem el Butlletí de Novetats de la Biblioteca del Tercer Sector i des de tot l’equip de l’Observatori del Tercer Sector us desitgem el millor per al proper any nou.


Pau Vidal. Article publicat al Butlletí de Novetats número 20 de la Biblioteca.