JavaScript Menu, DHTML Menu Powered By Milonic
Español - English - Português
Butlletí - Contacte - Intranet
Et trobes a: Publicacions

Tradicionalment, la base moral de les actuacions dutes a terme pel sector no lucratiu ha estat suficient per la seva legitimació. Les organitzacions del tercer sector han estat considerades bones per la seva naturalesa, i per la seva pròpia raó de ser.

En els darrers anys, el paper de les organitzacions de la societat civil ha crescut i ha estat precisament aquest creixent reconeixement com a agent de transformació social i la pròpia maduració del sector els factors que han comportat la necessitat de treballar activament per la legitimitat i la credibilitat. Aquesta “pèrdua de la innocència” implica que les entitats no només han de fer, sinó que han de demostrar que el què fan ho fan bé.

La confiança social és el motor del sector no lucratiu: proporciona a les entitats una base social compromesa, recursos humans, econòmics i, en definitiva, legitimitat per poder actuar. No obstant, la confiança social és difícil d’aconseguir i, paradoxalment, fàcil de perdre. La confiança social no sorgeix de forma espontània amb la creació de les organitzacions, sinó que és el resultat de la feina ben feta, de l’impacte social generat, d’uns valors i d’una determinada manera de treballar. És en aquest context on la rendició de comptes i la transparència esdevenen elements clau.

Les organitzacions no lucratives han de tenir la capacitat de donar resposta a preguntes com: quin és l’òrgan de govern de l’entitat? Com es finança? Què fa i perquè? O, entre d’altres, a qui dirigeix les actuacions?
La rendició de comptes és doncs l’explicació d’aspectes organitzatius tals como la raó de ser i els valors de l’entitat, les activitats i el seu impacte,el finançament, l‘equip i les polítiques de gestió i desenvolupament de persones o la visió que té de la societat, entre d’altres. En aquest sentit, la rendició de comptes en el marc de les entitats del tercer sector va més enllà dels números i es planteja des d’una visió global del funcionament i les activitats de l’organització.

En aquesta línia, la transparència és el grau d’informació i l’actitud amb què s’afronta la rendició de comptes. Així, la transparència no és quelcom absolut sinó que està influenciada per variables com els valors organitzatius, l’activitat realitzada, els destinataris de les actuacions, la cultura participativa de l’organització o l’entorn social, entre altres. Lluny d’eludir responsabilitats, aquest concepte de transparència implica obligacions derivades de la coherència amb la missió i els valors de cada organització.

Per abordar la rendició de comptes resulta clau reflexionar sobre quins són els involucrats de l’entitat – interns i externs – i sobre quines eines s’utilitzaran per arribar-hi. En base a la realitat de cada organització i en funció dels diferents involucrats s’utilitzaran uns o altres mecanismes. Més enllà de les eines que responen a les exigències legals, aquestes poden ser també de caràcter comunicatiu com exemple les memòries anuals d’activitats, les pàgines web o els butlletins informatius; o bé de caràcter participatiu com espais de trobada o grups de discussió. La maduració del sector no lucratiu ha portat també a treballar per generar mecanismes d’autoregulació sectorial com són, per exemple, els codis ètics. Generalment impulsats per estructures de segon o tercer nivell (federacions, coordinadores, plataformes d’entitats, etc), aquests mecanismes d’autoregulació constitueixen una eina important en tant que faciliten la col•laboració i la cooperació entre organitzacions alhora que visibilitzen els seus valors compartits. No obstant, aquests mecanismes també presenten algunes limitacions que venen donades per la pròpia voluntarietat d’adhesió i l’eficiència dels mecanismes de control i avaluació del seu compliment.

El debat entorn la transparència i la rendició de comptes a les organitzacions no lucratives no és recent. No obstant, arran dels casos de suposades irregularitats en algunes entitats durant aquest darrer any 2007, el debat ha passat a l’esfera pública i ha posat en qüestió la credibilitat del sector.

Aquesta “crisi de confiança” és, sens dubte, una gran oportunitat per visibilitzar el treball fet fins ara, per consolidar les bones pràctiques ja existents així com per seguir treballant per evolucionar cap a la cultura de la transparència. I com tota cultura, la de la transparència implica incorporar els processos de rendició de comptes en la manera de fer i en les pràctiques quotidianes de les organitzacions. Si bé en aquesta evolució conviuen diferents ritmes i realitats en funció de la maduresa organitzativa i sectorial, comporta una actitud inherent a la raó de ser de les entitats no lucratives, directament relacionada amb els valors i el compromís amb la base social que les conformen.

Laia Grabulosa de l'Observatori del Tercer Sector. Article publicat a la Revista de la Federació Catalana d'Organitzacions No Governamentals pels Drets Humans número 31.