Les entitats que formen el Tercer Sector Social, és a dir, organitzacions de caràcter privat, sense afany de lucre i que tenen per missió l’atenció a col·lectius en situació de risc i la millora de la qualitat de vida de les persones, són generadores d’ocupació. Amb la necessària provisió de serveis i activitats, s’han anat desenvolupant equips tècnics estables per tal de donar resposta a les necessitats socials de l’entorn. Sovint proveint serveis de la mateixa cartera de serveis, essent així un agent clau de les administracions. En altres ocasions anant un pas més enllà en la detecció de noves necessitats.
Sigui com sigui, l’ocupació en el Tercer Sector Social és un fet constatat i s’estima en més de 90.000 persones el nombre de contractacions en aquest sector en el 2016. Aquesta xifra ha anat en augment els darrers anys tal com apunta l’Anuari de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya. En comparació amb el conjunt del mercat laboral, sembla que treballar per i amb persones ha motivat que l’activitat continues malgrat l’escenari econòmic advers.
També, en les diferents edicions de l’Anuari de l’Ocupació es constata que més del 70% de les persones contractades són dones. Les activitats vinculades a la cura i atenció de les persones relacionen el sector amb els rols tradicionals de gènere, on la dona assumeix la responsabilitat del treball reproductiu. En aquest cas fora de l’esfera privada però posant el focus en l’atenció a col·lectius en situació de vulnerabilitat. Davant aquest context, la Xarxa de Dones Directives i Professionals de l’Acció Social, junt amb La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, han promogut una recerca que permeti aprofundir en la realitat de l’ocupació en el Tercer Sector Social des de la perspectiva de gènere. La matèria primera d’aquesta publicaciósón les dades de l’Anuari de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya 2017, impulsat per la Confederació i elaborat per l’Observatori del Tercer Sector.
Amb aquesta recerca s’ha aprofundit en l’anàlisi de les dades disgregades per sexes, tot considerant la perspectiva de gènere com un element cabdal en l’estudi de l’ocupació. Conceptes com ‘sostre de vidre’ i ‘terra enganxós’ es fan palesos amb algunes de les dades obtingudes. També es veuen reflectits alguns elements propis dels rols tradicionals de gènere, tant aquells vinculats a les dones com als homes. Tot plegat convida a la reflexió sobre l’equilibri entre el rol de transformació social de les entitats i la convivència amb determinades pautes de conducta i d’acció pròpies de les societats patriarcals.